dissabte, 10 de novembre del 2012

La inmensitat de les coses que es veuen als plànols

Després de poc més de 5 mesos treballant a Mendoza he tingut la oportunitat de fer una sortida a camp i veure que és i quina és la magnitud de les coses que projecto assegut a l'oficina...

Dimecres, després d'un matí atrafegat acabant plànols i veient què m'havia d'endur per a que no em faltés de res durant els dies que s'acostaven va començar la meva primera sortida a camp...

Let's go!

El full de ruta era clar, i no per això acollidor...m'esperaven un parell de vols i uns 350 km de ruta patagònica per arribar al nostre destí final. Havent sortit de Mendoza a les 8 del vespre el pas per Buenos Aires era un pur tràmit que no va suposar res en especial.. Embarcar de nou ara amb destí a Comodoro Rivadavia...la ciutat més gran de la provincia de Chubut i amb la seva activitat econòmica dirigida pràcticament amb exclusivitat cap a la indústria petrolífera sota, com no, de les sigles de YPF.

Després de clapar durant dues hores de vol i acumular experiència en lahabilitat de dormir en llocs no precisament còmodes vam arribar a Comodoro a quarts de tres de la matinada...Com és diu aquí...Directos al sobre! 3 horetesde son per que el cos carregui les piles minimament i altre cop de'n peus! I ara sí! carretera i manta i cap al projecte!

Rumb a l'oest

Comodoro, com la majoría de la patagonia té el tret característic de ser terres fuetejades constantment pel vent. Bé, dijous no va ser una excepció i ens vam llevar amb una tempesta de bosses de plàstic barrejades amb sorra fina provinent de les muntanyes que amb el pas del temps van canviant de forma i moldejant el paisatge.

Després d'unes 3 hores de viatge per rutes infinitament rectes i envoltades per "guanacos" (Guanacos és el nom popularment extés per als típics extractors de petroli que surten a les pel·lícules, i són tal qual els ensenyen a les pelis!) arribem a Las Heras, un poble ple de petrolers que realment és 0 acollidor! Unes galetetes per passar el que ens queda de viatge i de nou a la carretera.

Finalment arribem al primer control del projecte, identificació, bla, bla, bla... Sort que no vaig portar la càmera perque hagués dormit en mans desconegudes sense cap forma d'evitar-ho. Arribats a lloc, ens instal·lem a l'habitació i a caminar i conèixer el lloc. 

Amb la ventolera!

En una mica més de 24 hores he pogut entendre la magnitud de les coses que dibuixem i dissenyem a l'oficina. Reconeixement de la zona, situació de les infraestructures projectades, una reunió amb uns senyors que no semblaven tenir molta idea de les coses i un cop verificades les dades preses al camp... a descansar!

Al camp!

L'endemà, com si fos a casa...llevar-se, cafè i a caminar-la de nou. Com no podia ser, el vent va seguir mostrant el seu poder, amb menys intensitat però amb una temperatura que feia que tenir les mans fora de les butxaques es convertís en un malson. Una mica més de presa de dades i a disfressar-se de Fukujimaman.


Poc més va donar el día, dinar, obtenir unes dades pendents i de nou cap a Comodoro...viatge expres express!

I un cop a Comodoro, després d'haver omplert el pap a Rada Tilly amb un bife de chorizo ben merescut només ens quedava aprofitar el poc temps que ens quedava per endavant per a fer un son ràpid i llevar-nos a la intempestiva hora de les 2:45 per agafar l'avió amb destí a Buenos Aires que sortía a les 3.50 del matí! Si, si, tot gira entorn a Buenos Aires per tant, d'allà on vinguis tens aquests horaris per a arribar a primera hora a la capital del país. Una horeta d'espera a l'aroport J. Newbery i al últim pas abans de tornar a casa... avió cap a Mendoza, clapant fins al punt de que em caigués la babeta per arribar a casa i estar desvetllat. Ja he descansat prou...

El Mar Argentino des de Caleta Olivia


Amb el no res a la vista


Així que la valoració de la meva primera experiència a camp és molt bona, tot  i els malïts horaris d'avió. Aviat espero poder escriure de Xile, perque m'ho estàn reclamant obertament des de l'altra banda de la Cordillera.