1 mes

Doncs si...ja fa un mes que sóc a l'altra banda del món...no diré que ha passat ràpid perque diria una mentida però tampoc ha estat un calvari... Com ja he dit alguna vegada els començaments són durs...

Després d'un mes per Mendoza la situació va estabilitzant-se...el pis segueix igual de buit que a les últimes fotos però ja he començat a fer-me el mobiliari ( a mesura que surtin les coses del forn ja aniré penjant els invents ;) ).

No hi ha hagut inaguració del pis però si que hi vaig poder fer un soparet de pre-estrena... Calculo que cap a mitjans de juliol podré comptar amb l'estri indispensable per a fer una inaguració como cal : La xurraquera!


A la feina em vaig acomodant..m'agrada el que faig, si més no em toca trencar-me la closca a solucionar temes de disseny, fins i tot he recordat com es feien els talls geològics de segon de carrera... La gent de l'empresa molt bé, molt bon rotllo i molta però molta predisposició a fer asados al darrera de l'oficina d' enginyeria.

Dins d'aquest àmbit he debutat com a central a l'equip de l'empresa ( no tinc fotos però me les passaràn) i ho he fet amb victoria! A partir d'ara dos dies de futbol a la setmana fixes més un 3er en funció dels ànims ( Ja que encara no tinc nevera i per tant la meva dieta es força bàsica ha de mirar de fer esport per no posar-me com el Laporta)

Realment tinc unes ganes impressionants de que arribi començament de mes per rebre una injecció monetaria i seguir muntant el piset, però per a això ja queda menys!

Us aviso, aquest post el faig desde casa, amb un USB d'aquests asquerosos que aquí Argentina no són gaire fiables però aviat aconseguiré que m'instal·lin internet com Dèu mana i podré estar més conectat al món!

I de fet això ha estat aquest mes...feina, buscar pis, mira de fer-lo habitable minimament, un terratremol a les 5:28 del matí que va ser com si despertessin a sacsejades, curs de Civil 3D, alguna festa que altra i mirar de passar la distancia com es pot...

Del tema del circuit encara no he pogut moure res però...avui m'ha contactat un noi de Buenos Aires que està interessat en que plantegi una remodelació del circuit de Bs As...seguirè en contacte amb ell i a veure que pot sortir d'aquí però em sona a hores extres a casa per veure si puc estirar algún fil que em porti a fer un circuit...

Aviat, espero que amb més freqüència que fins ara us segueixo explicant per aquí!

Fer-se un lloc

Seguim amb bones sensacions! Un cop aconseguides les claus del pis passo al segon nivell de dificultat...fer-lo habitable. Per a que us feu una idea us penjo unes quantes fotos en aquest "post" i també aniré afegint-ne a la pestanya "L'experiència en imatges".

Aquí teniu el menjador en el moment que vaig arribar...

 


 La cuina i l'habitació


 

Mica en mica

Bé, sembla que a mesura que passen els dies tot es va col·locant al seu lloc...si fa poc patia per saber on viuría ara ja puc dir que...Tinc les claus de "casa"! 

No és una casa però té coses que l'assimilen a això... On viure?? És un departament ( piset) que està a dins d'un conjunt tancat de 6 departaments... És una planta baixa al qual s'accedeix des del distribuidor comunitari, espai on podria guardar una moto en cas que algún dia arribes a les meves mans. Es un pis senzillet, amb una sala menjador amb cuina i barra americana, lavabo, una habitació gran i... pati per fer asados!! 

Així doncs, tot hi no ser una casa compleix tots els requisits que buscava! Ubicació molt bona per a connexió amb autobusos, just al camí de la "traffic" que em porta a feina, al costat d'un supermercat i en una zona tranquila! Al final he descobert on viure!

I la feina? Molt bé! Després de la duresa dels primers dies, en els quals em vaig sentir més perdut que un esquimal al desert he trobat el camí. Amb la gent de la feina molt bon rotllo i amb la feina en sí la veritat és que també! 

Ara l'objectiu és començar a omplir el pis...per tal de que es vegi l'evolució us penjaré una mena de step-by-step de com va la cosa. I ara ja puc dir que si passeu per Mendoza, aquí hi teniu un sostre!

Primers dies a Mendoza

Aquesta etapa que he començat just fa una setmana és molt diferent als meus anteriors passeigs per Mendoza. La gent que segueix a Mendoza i el ritme de vida que porten , juntament amb el meu nou ritme de vida aquí fan que tot sigui diferent. En cap moment vaig pensar que això no passaria ( no té res a veure venir d’intercanvi a venir a treballar) però un s’ha d’acostumar a tot.

Suposo que amb els anys un aprèn a adaptar-se a les noves situacions, els nous horaris, la nova gent... amb més  facilitat que quan un és més jove. Diria que no està anant malament l’aterratge a terres argentines tenint en compte el seguit de canvis que suposa per a mi aquest fet. Us en faig cinc cèntims!

El viatge

L’arribada a l’aeroport era el pas que em feia més por. Sabia que en el moment que passés el control de passatgers hauria arribat al punt de no retorn en aquesta aventura i que aleshores seria quan realment prengués consciència del canvi de vida que s’acostava. Vaig afrontar la situació amb maduresa i vaig fer el cor fort, tot i això he de dir que em va costar. Mons pares van venir a acomiadar-me i des de passat el control els veia...els vaig mirar un munt de cops mentre recollia tot el que m’havien fet treure de sobre aferrant-me  a veure’ls. Sort que hi ha internet! I sort que hi ha vacances!

Passat això...control de passaport i a l’espai internacional...teòricament hi havia d’estar tres quarts d’hora però...Aerolíneas i els controladors aeris de Buenos Aires va tornar a fer de les seves i provocar retard al vol...tres hores i mitja! Van tenir la gentilesa de convidar-nos a “sopar” i que l’avió de connexió a Bs As ens esperés a tots aquells que tenim com destí Mendoza.

L’arribada a Mendoza va ser segons el previst i per tant vaig poder veure la final i rememorar els partits del Barça al Irish Pub del carrer Colón. A la nit... doncs asado i festa com no podia faltar!

El jet lag

Crec que mai havia tingut jet lag al arribar a Argentina, potser per les hores a les que havia arribat, pel ritme que havia enganxat o potser és que a un li pesen els anys (espero que no sigui aquesta última). Doncs aquesta vegada, he de reconèixer que  m’han pesat les 5 hores de diferència al llarg de tota la setmana... arribaven les 8 o 9  de la nit i cloc! A fer “migdiada” de vint minutets i altre cop amunt... ben bé és com si em lleves a la 1 o les 2 de la matinada per anar a sopar o prendre algo. Tot i això...crec que ara puc dir que ja ho he superat!

La feina

Sempre és un pas important el primer dia de feina...i normalment els inicis sempre són durs. Doncs aquí no va ser diferent i si a sobre hi afegim que havia de fer-me les proves mèdiques per a treballs en altura i els tràmits migratoris per a obtenir la visa de treball encara li donava una mica més de “xixa”.

Dilluns, després de posar-me el despertador al mòbil català a les 12:03 per llevar-me a les 7 del matí i anar a buscar la “Traffic” que em porta fins a la feina vaig arribar a les oficines. Ambient distés amb tothom fent el cafetó de bon matí al jardí de la oficina esperant que acabessin de netejar les dones de la neteja i cap a les 10 tots cap a dins. 

Em donen un ordinador torre i un company li diu a un altre, “Che dale al Xavi 8 Gb de Ram”...tal qual...obre el calaix i em dona tres plaques de RAM per que me les instal·li al PC... crec que us podeu imaginar la cara de tonto que se’m va quedar amb aquelles plaques a les mans. Al final em van ajudar i vaig arribar a tenir ordinador operatiu. Cap allà les 12 del migdia em van donar la primera feina...a dissenyar alguns detalls del subdrenatge del “dique de cola”... Cara de tonto “one more time”. Després de preguntar quatre coses i veure que és el que realment havia de fer vaig aconseguir posar-me a treballar fins a l’hora de marxar.

Al dia següent...tot el matí amb proves mèdiques amb ritme, òbviament, argentí. Santa paciència! M’havia oblidat d’aquest ralentí infernal amb el que es mouen les coses aquesta banda del món... A la tarda a treballar després d’un viatget en bus de 40 minuts... i gran descobriment...la carpeta de BIBLIOGRAFIA! Com descobrir el món de l’enginyeria minera i petrolífera?? Estudiant!! 

Dimecres va ser un dia significatiu per a la meva estada a Argentina... anava a fer papers per deixar de ser turista i passar a ser un nordaca legal. En vistes de la meva experiència amb els organismes públics argentins tenia molt poca fe en que pogués aconseguir els papers en un sol matí però... no hi ha com anar amb algú que té contactes per fer les coses pim pam! En el temps rècord de 4 hores...vaig aconseguir la visa de treball i el número que m’identifica i m’habilita per a treballar a l’Argentina! Després de tot això de nou a la feina i el primer que em diu el Cap d’Enginyeria és: “ Xavi hoy hacemos asado”  i vaig contestar el que havia de contestar... “Dale!” Després de la feina, foc, vi, fernet i asado per anar a dormir a una hora prudent per al dia següent tornar a la feina amb les piles carregades.

El lloguer de pisos

 
En aquest país és més difícil llogar un pis que comprar-lo... és un mal de cap horrorós...d’entrada els anuncis semblen d’allò més informatius, alguns amb fotos altres sense, amb plànols de google maps per veure’n la ubicació i sempre un telèfon on trucar per acordar visites... Fins aquí és exactament igual que a Barcelona, Lleida o Alcañiz però quan truques...

Et comença a sortir fum per les orelles...tot són pegues per llogar i veure els pisos. La majoria de gent demana “garantes” la qual cosa és comprensible però es passen 3 pobles. Per llogar un pis de 300 € et demanen que aportis garantíes alienes al interessat per valor del doble o el triple del lloguer i la gran majoria t’exigeix una garantía de propietat.. Entre la dificultat per trobar algo que sigui adaptable al meu gust i les exigències que posen crec que trigaré al menys unes setmanes a trobar un pis al que pugui entrar a viure... dic entrar a viure perquè aquí el tema de l’amoblament no es porta gaire i el més probable és que hagi de llogar un pis buit i omplir-lo. Al menys podré seguir amb la meva afició de fer coses manufacturades i m’he proposat fer-me part dels mobles amb aquestes manetes.

Les perspectives

Com ja he dit abans crec que m’estic adaptant bé a la situació i crec que mica en mica m’aniré fent amb tot el que és nou, que trobaré un lloc on instal·lar-me i aprendre coses d’un sector de l’enginyeria que fins ara es desconegut per mi. A l’empresa ens paguen cursos...en començo un que dura 8 dissabtes de Civil 3D i donen classes d’anglès a les oficines (el problema és com arribar a la classe ja que comencen a les 8 del matí i em passen a buscar a les 8 i mitja...). És probable que la setmana que ve faci la primera sortida de camp a fer un estudi geotècnic a la província de San Juan així que tindré més coses per explicar i us podré seguir donant la tabarra.

Benvinguda a aquesta aventura

Passats uns dies de la meva arribada a Mendoza, em proposo començar a plasmar i comunicar-vos la meva experiència de nou a través d’aquest blog. Així doncs us dono la benviguda a tots aquells que vulguin seguir com em va per l’altra banda del món.