Dijous a la tarda va començar a ploure...en una altra zona geogràfica probablement haguès estat el més natural del món però aquí a Mendoza no és que diguem habitual.
El règim de pluges es de pocs mil·limetres anuals i a l'època a la que estem no sol ploure massa. Que passa quan plou?? Els mendocin@s tenen una serie de factors ambientals que provoquen en ells la misteriosa reacció de tancar-se a casa...si plou, fa vent Zonda, si fa massa calor...l'excusa perfecta per tancar-se a casa!
En el cas d'aquest episodi de pluja a més de provocar la típica reacció a la provincia tania associat una tempesta a alta muntanya amb temperatures máximes de -3ºC i el conseqüent tancament del pas cap a Xile.... Si...no he pogut anar a Xile per culpa del temps...
En vistes de que els meus plans de viatjar al país veí es van esvair gràcies a quatre gotes d'aigua vaig optar per tancar-me a casa i posar-me a treballar en el pis... Deu fer cosa d'un mes que ja tenia els plànols preparats...cada cosa pensada per a construir els mobles del pis...només faltava comprar el material...
Així doncs, divendres al migdia vaig atençar-me al Easy ( una especie de Leroi Merlin d'allà) amb l'objectiu de tornar a casa amb tot el que necessitava per a estar entretingut el cap de setmana...Malauradament això no va ser així, gracies a les cues infernals argentines! Com pot haver-hi tanta gent als llocs?? Torno demà!
I dissabte si! Després d'una nit amb els companys de la feina, amb asado, fernet y Truco ( un joc de cartes típic argentí, almenys això diuen) vaig llevar-me i vai fer la cua infernal perfectament conscienciat de que no sortia d'allí sense tot el material....Dit i fet. ( En el fons només cal una mica molta paciencia per aconseguir el que un vol en aquest país)
Sortint del supermercat amb un carro carregat fins a dalt de retalls de fusta perfectament pensats i dissenyats ( o això pensava en el moment que acabava de comprar-los) se m'acosta un d'aquests paios que et cobren per acostar-te a casa amb cotxe i portar-te la compra ( cosa força útil depenent del que un hagi comprat). En el meu cas la opció d'agafar un transport fins a casa la duia al cap fins que em van dir el preu...70 pesos per fer dos carrers?¿!!!! Au va! Total que per no pagar...a empenyer el carro com si fos un ase... Al cap d'un quart d'hora de suada... Tenia la materia prima a casa!!
 |
| L'origen |
Amb tot això embrutant el terra del pis va començar el treball d'endreçar i veure quin era l'ordre idoni per a fer realitat el que al plànol es veia tant senzill. Entre tot això, aquest cap de setmana he estat de Festa Major virtual per Mollet, seguint els pasos i actes de tots els que heu sortit a fer mal per allí ( tot gracies al Senyor Whatsapp). La veritat és que poder veure que la majoria estaveu per allí i veure com ho estaveu passant m'ha fet sentir com una mica a Mollet fent el mateix que vosaltres...
Així que, acompanyat per les curses de MotoGP, un asadito amb l'Ale, un bon vi i el primer matx lliguer del Barça amb recital de gols inclós he aconseguit acabar donant forma al que tenia dissenyat... Amb èxit??' No està acabat perque li falta la pintura però es comença a veure com serà el conjunt. Que cadascú faci la crítica constructiva que vulgui, jo li trobo un parell de coses que no són com volía però m'agrada i n'estic orgullós! La setmana que ve pintura i a deixar-ho enllestit!
 |
| El menjador que comença a semblar menjador |
 |
| El llit, amb capçaler i mini tauleta de nit |
I ara sí! A poc a poc sembla que la cosa pren forma de casa, amb el toc personal de fer-me les coses suposo que intento autogenerar-me una sensació de llar, d'arribar a casa quan entro per la porta...Això si, com trobo a faltar tenir un bon sofà on quedar-me adormit mentre miro qualsevol serie o peli... Aviat el tindré aquí i no dubteu que us l'ensenyaré.
Ara a mumir, que demà és dimarts i aquesta setmana passarà ràpid per continuar el cap de setmana que vé amb més Bricomania Cassolana!
