dilluns, 4 de juny del 2012

Primers dies a Mendoza

Aquesta etapa que he començat just fa una setmana és molt diferent als meus anteriors passeigs per Mendoza. La gent que segueix a Mendoza i el ritme de vida que porten , juntament amb el meu nou ritme de vida aquí fan que tot sigui diferent. En cap moment vaig pensar que això no passaria ( no té res a veure venir d’intercanvi a venir a treballar) però un s’ha d’acostumar a tot.

Suposo que amb els anys un aprèn a adaptar-se a les noves situacions, els nous horaris, la nova gent... amb més  facilitat que quan un és més jove. Diria que no està anant malament l’aterratge a terres argentines tenint en compte el seguit de canvis que suposa per a mi aquest fet. Us en faig cinc cèntims!

El viatge

L’arribada a l’aeroport era el pas que em feia més por. Sabia que en el moment que passés el control de passatgers hauria arribat al punt de no retorn en aquesta aventura i que aleshores seria quan realment prengués consciència del canvi de vida que s’acostava. Vaig afrontar la situació amb maduresa i vaig fer el cor fort, tot i això he de dir que em va costar. Mons pares van venir a acomiadar-me i des de passat el control els veia...els vaig mirar un munt de cops mentre recollia tot el que m’havien fet treure de sobre aferrant-me  a veure’ls. Sort que hi ha internet! I sort que hi ha vacances!

Passat això...control de passaport i a l’espai internacional...teòricament hi havia d’estar tres quarts d’hora però...Aerolíneas i els controladors aeris de Buenos Aires va tornar a fer de les seves i provocar retard al vol...tres hores i mitja! Van tenir la gentilesa de convidar-nos a “sopar” i que l’avió de connexió a Bs As ens esperés a tots aquells que tenim com destí Mendoza.

L’arribada a Mendoza va ser segons el previst i per tant vaig poder veure la final i rememorar els partits del Barça al Irish Pub del carrer Colón. A la nit... doncs asado i festa com no podia faltar!

El jet lag

Crec que mai havia tingut jet lag al arribar a Argentina, potser per les hores a les que havia arribat, pel ritme que havia enganxat o potser és que a un li pesen els anys (espero que no sigui aquesta última). Doncs aquesta vegada, he de reconèixer que  m’han pesat les 5 hores de diferència al llarg de tota la setmana... arribaven les 8 o 9  de la nit i cloc! A fer “migdiada” de vint minutets i altre cop amunt... ben bé és com si em lleves a la 1 o les 2 de la matinada per anar a sopar o prendre algo. Tot i això...crec que ara puc dir que ja ho he superat!

La feina
Sempre és un pas important el primer dia de feina...i normalment els inicis sempre són durs. Doncs aquí no va ser diferent i si a sobre hi afegim que havia de fer-me les proves mèdiques per a treballs en altura i els tràmits migratoris per a obtenir la visa de treball encara li donava una mica més de “xixa”.

Dilluns, després de posar-me el despertador al mòbil català a les 12:03 per llevar-me a les 7 del matí i anar a buscar la “Traffic” que em porta fins a la feina vaig arribar a les oficines. Ambient distés amb tothom fent el cafetó de bon matí al jardí de la oficina esperant que acabessin de netejar les dones de la neteja i cap a les 10 tots cap a dins. 
Em donen un ordinador torre i un company li diu a un altre, “Che dale al Xavi 8 Gb de Ram”...tal qual...obre el calaix i em dona tres plaques de RAM per que me les instal·li al PC... crec que us podeu imaginar la cara de tonto que se’m va quedar amb aquelles plaques a les mans. Al final em van ajudar i vaig arribar a tenir ordinador operatiu. Cap allà les 12 del migdia em van donar la primera feina...a dissenyar alguns detalls del subdrenatge del “dique de cola”... Cara de tonto “one more time”. Després de preguntar quatre coses i veure que és el que realment havia de fer vaig aconseguir posar-me a treballar fins a l’hora de marxar.

Al dia següent...tot el matí amb proves mèdiques amb ritme, òbviament, argentí. Santa paciència! M’havia oblidat d’aquest ralentí infernal amb el que es mouen les coses aquesta banda del món... A la tarda a treballar després d’un viatget en bus de 40 minuts... i gran descobriment...la carpeta de BIBLIOGRAFIA! Com descobrir el món de l’enginyeria minera i petrolífera?? Estudiant!! 

Dimecres va ser un dia significatiu per a la meva estada a Argentina... anava a fer papers per deixar de ser turista i passar a ser un nordaca legal. En vistes de la meva experiència amb els organismes públics argentins tenia molt poca fe en que pogués aconseguir els papers en un sol matí però... no hi ha com anar amb algú que té contactes per fer les coses pim pam! En el temps rècord de 4 hores...vaig aconseguir la visa de treball i el número que m’identifica i m’habilita per a treballar a l’Argentina! Després de tot això de nou a la feina i el primer que em diu el Cap d’Enginyeria és: “ Xavi hoy hacemos asado”  i vaig contestar el que havia de contestar... “Dale!” Després de la feina, foc, vi, fernet i asado per anar a dormir a una hora prudent per al dia següent tornar a la feina amb les piles carregades.

El lloguer de pisos
 
En aquest país és més difícil llogar un pis que comprar-lo... és un mal de cap horrorós...d’entrada els anuncis semblen d’allò més informatius, alguns amb fotos altres sense, amb plànols de google maps per veure’n la ubicació i sempre un telèfon on trucar per acordar visites... Fins aquí és exactament igual que a Barcelona, Lleida o Alcañiz però quan truques...

Et comença a sortir fum per les orelles...tot són pegues per llogar i veure els pisos. La majoria de gent demana “garantes” la qual cosa és comprensible però es passen 3 pobles. Per llogar un pis de 300 € et demanen que aportis garantíes alienes al interessat per valor del doble o el triple del lloguer i la gran majoria t’exigeix una garantía de propietat.. Entre la dificultat per trobar algo que sigui adaptable al meu gust i les exigències que posen crec que trigaré al menys unes setmanes a trobar un pis al que pugui entrar a viure... dic entrar a viure perquè aquí el tema de l’amoblament no es porta gaire i el més probable és que hagi de llogar un pis buit i omplir-lo. Al menys podré seguir amb la meva afició de fer coses manufacturades i m’he proposat fer-me part dels mobles amb aquestes manetes.

Les perspectives
Com ja he dit abans crec que m’estic adaptant bé a la situació i crec que mica en mica m’aniré fent amb tot el que és nou, que trobaré un lloc on instal·lar-me i aprendre coses d’un sector de l’enginyeria que fins ara es desconegut per mi. A l’empresa ens paguen cursos...en començo un que dura 8 dissabtes de Civil 3D i donen classes d’anglès a les oficines (el problema és com arribar a la classe ja que comencen a les 8 del matí i em passen a buscar a les 8 i mitja...). És probable que la setmana que ve faci la primera sortida de camp a fer un estudi geotècnic a la província de San Juan així que tindré més coses per explicar i us podré seguir donant la tabarra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada