dijous, 18 d’octubre de 2012

Els caminerus envaeixen Mendoza i l'Aconcagua!

Desprès de una setmana curta ( dilluns passat va ser festa) i  bastant dura a la feina va arribar el dia 12 d'octubre... un dia especial per diversos motius i cap d'ells relacionat amb la festa que tenia lloc a Espanya...

En primer lloc, divendres passat vam complir 10 anyets d'un dia clau a la vida de molts dels que formen part del meu grup d'amics i familia del Vallès. La Bárbara feia 10 anys!! Per Molts Anys Bonica!!! 10 anys que recordaré amb una foto de llavors ;) T'estimo bonica ( Marc, no t'empipis eh??)
La millor històra de més de 10 anys ;)


D'altra banda, el divendres semblava ser el començament del meu primer cap de setmana amb caire laboral...doncs quines ganes que fos just aquest... Aquest cap de setmana?? Just quan venen tots els catalans residents a Xile??? Noooooooooooooooo!!!!

Per sort, Argentina és com és...i les dates d'entrega es poden bellugar una mica a criteri de les empreses, ( No tot poden ser crítiques a la societat argentina, jejeje). Així que vam "safar" (vé a ser una especie de salvar-se pels pèls) i no vaig haver de treballar el cap de setmana!! Això em va permetre acollir els meus amics com dèu mana...

Divendres a les 6 i pico de la tarda vaig arribar a la terminal de Mendoza pensant que tenia abandonat a l'Uri...sort que el transport col·lectiu també fa com les empreses i en comptes de seguir els horaris al peu de la lletra tenen certa flexibilitat... Mentre buscava com un boig per dins i per fora de la terminal vaig sentir la paraula màgica des de la llunyania... Animaaaaal!!! Llavors va aparèixer del mig d'un grup d'escolars xilens el petitó!! L'Uri ja era a Mendoza!! I després de quasi 5 mesos tornàvem a trobar-nos! Que guay!!!

Amb l'Uri i ...el Messi de fons!

Després d'això, cap a casa a buscar el papa, deixar la bossa de l'Uri i cap al centre a mostrar una miqueta el què és la meva ciutat actual! No ens podiem entretenir gaire...a les 9 del vespre hi havia una cita important....El Messi jugava a Mendoza! Si, si, com no...el vam anar a veure ( no en directe) acompanyats amb unes quantes Andes i un Malbec....una mica de festa després de la victoria contra Uruguay i a descansar per rebre la resta de la expedició!

Dissabte cap  a les 3 de la tarda tornàvem a la terminal per a un nou retrobament! Si! Després de 7 i 5 mesos respectivament (cadascú porta la compta de quan fa que no ens veiem ;) ) tornàvem a fondre'ns en abraçades a l'altra banda del món!

Amb la Txurri!!!

La famila de los leones blancos al 80%

És curiós com estàn tant lluny de casa fisicament un pot sentir-se com si fós a una terrassa de la concòrdia, al bar de sempre de Mollet o a la plaça de camins. I després de fer una volteta pel centre de Mendoza per a que els nouvinguts coneguèssin la plaça Indepenència cap a casa a encendre el foc del primer asado dels meus convidats a Mendoza!

Asadito ben parit per gentilesa de l'Osete Gibernau com a col·laborador, fernet contra la voluntat dels amants del pisco (sembla que tot i no agradar a ningú l'ampolla va acabar buida....) i una mica de festa aprop de casa per al dia següent llevar-nos d'hora i intentar arribar a l'Aconcagua....

El Xef i el pinche de l'Asado


Després de dormir entorn de 4 hores (recordem que dormir més de 4 hores és vici) vam anar a  buscar cotxes per poder fer l'excursió planificada. Dit i fet! Després d'un procés de dutxa + cafè en cadena per a tots vam empendre camí cap al cim d'Amèrica.

Ruta Nacional 7 de camí a Xile


Al cap d'un parell d'hores de carretera en les que vam anar fent boca amb el paisatge que ens acompanyava vam arribar a l'entrada del Parque Provincial del Aconcagua! Allà vam fer el tour bàsic fins a la Laguna de Horcones des d'on hi ha una vista espectacular de l'Aconcagua.

L'Aconcagua i la troupe

Amb el papa andinista i l'Aconcagua de fons


Assolit l'objectiu principal quedava un segon punt, no gens important....dinar. Eren prop de les quatre i l'únic que havíem tastat era un paquet de cacauets...Vaja que la gana apretava! Doncs dit i fet, entre llenties a la cassola i lomitos d'alta muntanya vam omplir el pap per enfilar el camí de tornada. 

Parada obligatoria a l'embassament de Potrerillos per gaudir de l'entorn i capa casa a encendre el foc! L'Uri i el Bellso s'iniciaven en l'art de l'asado argentí! Uns choris, unes quantes verdures i unes ampolles de malbec per a posar fi a un cap de setmana que feia molt que esperava. A partir d'ara aquestes trobades passaràn a ser part del planning del mes i entre Santiago i Mendoza crearem una mena de T-10 per a facilitar-les. La propera entrada potser que sigui des de Xile, qui ho sap? Ja veurem....

A Potrerillos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada