Octubre'12 a Mendoza

Tots ho sabem, el temps passa lent quan esperes alguna cosa i passa ràpid quan gaudeixes d'allò que esperaves...Sembla que és un dels pocs invariants que existeixen en aquesta vida i un cop més ho ha demostrat. 

El dia 3 d'Octubre arribava el papa a Mendoza després del viatge més llarg de la seva vida. Aquell dia vaig anar cap a l'aeroport amb la il·lusió i les ganes de tornar-lo a veure...avui haguès desitjat que el cotxe es quedés sense benzina en el mateix trajecte...Els comiats no m'agraden, sé que són part de la vida i suposo que tinc a l'esquena una llista de comiats que m'han fet crèixer davant d'aquesta situació que no agrada a ningú però mai m'agradaràn...

Al lloc preferit del papa, el Cerro de la Gloria de Mendoza

Després d'acomiadar-nos a l'aeroport he tornat cap a la feina i tot i estar moix i tristó he aguantat el tipus i he contingut les llàgrimes...suposo que al haver de tornar a treballar no em podia permetre arribar fet un flam a la feina...

Però...al arribar a casa...un s'acostuma molt ràpid a tenir els seus aprop i això ha estat el més dur...he arribat a casa i la finestra estava tancada, la llum apagada i res es movia. El papa havia tornat cap a casa, i era veritat...no he aguantat fins a l'habitació que ja ploriquejava. I allà m'ha caigut el món a terra i m'he enfonsat en un mar de llàgrimes...

M'enorgulleixo d'aquesta sensació i de les llàgrimes vessades perque no són més que el reflex del que he sentit aquests dies. A un li agrada sentir-se a casa i a banda de que les persones som capaces de crear-nos una llar allà on vagis al final són els teus els que fan que et sentis com a casa. 

74è aniversari a Mendoza!

Gracias Papi por venir estos días ;) I gràcies mami per empenye'l a creuar la bassa amb aquest regal d'aniversari! El proper cop l'acompanyes ;)

Ens veiem d'aquí res a casa per menjar croquetes de la mama, canelons de la iaia,els crits dels cosins, fer elvermut amb els amics, jugar amb els gatets del Marc i gaudir de tot el que físicament tinc lluny a aquesta banda del món. Us prometo que aquest mes i mig passarà ràpid!

Ja miraré de posar algo més al blog perque veieu que no tinc temps d'avorrir-me...he d'anar a Xile, a algún lloc que encara he de decidir i un concert d'Extremoduro...per tant aquest meset i poc que queda per trepitjar Catalunya serà ben entretingut!