Explorant la provincia: Los Altos Limpios

El cap de setmana va començar bé...després de plegar a les dues i fer un tomb per la ciutat amb l'Anna, la meva primera visitant rosarina-garrotxina i fer unes quantes compres per a que s'emportés el millor de Mendoza a la motxilla: un bon mate, un bon malbec i les imatges de la "Cordillera" i les vinyes...

La nit de divendres va tenir lloc la festa postposada del Dia de l'Amic organtizada per l'empresa...si senyor...això és una festa ben organtizada: transport fins al saló d'esdeveniments en traffic, menjar a dojo i barra lliure de vins, fernet, etc...

Tot això animat per un complement que va convertir als elements més seriosos de l'empresa en el centre d'un concurs de peluques, amb unes mosses que ens van pintar la cara rotllo "body painting" ( Cap de les noies es va animar a que la pintessin més enllà de la cara) i van generar imatges que en algún moment recuperaré i podré penjar per a que veieu el panorama.

Després de tot això, quan va arribar el moment de tornar a casa...si, ens esperava un taxi que ens retornava a les respectives llars! Visca l'organització! Sembla mentida que això hagi passat a Argentina però de tant en tant el pais et sorpren i et dòna una alegria.

Dissabte va ser un dia de relax...asadito en petit comité al migdia, visita de la plaça de Godoy Cruz i a la nit a descansar per al Tour improvitzat pel nord de Mendoza.

Diumenge a les 9 del matí ens vam trobar al centre de Mendoza, vam llogar el cotxe que ens portaría a conèixer el Desert de Lavalle i el que és la seva màxima expressió: Los Altos Limpios.

Los Altos Limpios

Unes dunes netes de vegetació al vell mig d'un desert que en el seu moment va ser un bosc de "algarrobos", una estona fent el cabra per les dunes, unes quantes fotos i a omplir el pap.


De tornada cap a la ciutat vam trobar un "puesto" al mig del no res on vam poder degustar unes empanades cassolanes i un chivo a la parrilla que formava part del menú de l'aniversari que estaven celebrant a dins els amos de la casa...tot molt acollidor i econòmic!

Dunes al sol

Finalment, ja de camí vam anar parant a inmortalitzar imatges com la antiga vía ferroviària que anava de no sé on a no sé on, el desèrtic Riu Mendoza al seu encreuament amb la RN142 i finalment trobar el cartell de la Ruta Nacional 40 corresponent a la província de Mendoza.

RN40 al seu pas per Mendoza

Amb això comencem la setmana amb l'energía necessària per a arribar de nou a divendres o millor encara, al nou mes d'Agost amb totes les conseqüències...amb una mica de sort aquest mes aconseguiré fer del pis un lloc habitable amb nevera, rentadora i internet! Aquest és l'objectiu! Aviat us informo!